L’infant neix amb una creativitat que els adults anam matant  poc a poc. Els infants volen crear, experimentar, manipular. Així, a Sa Torre, intentam cuidar molt els materials que posam a l’abast dels infants, tot té un lloc i un ordre, i sobretot l’espai on sorgeixen aquests moments d’explosió. En aquests espais sempre tenim en compte els sentits de la vista, del tacte,  de l’olfacte i de l’oïda. Cream espais que provoquin el benestar de l’infant i per tant així, deixar fluïr aquesta creativitat innata. STERN (1924) defensa el concepte d'Educació Creadora i la necessitat de donar llibertat als infants per poder crear, sempre posant al seu abast materials i espais que inspirin aquest poder creador.

Treballam molts de continguts, encara que no ho facem tots alhora ni de la mateixa manera. Cada infant experimenta amb els materials proposats i crea els seus propis aprenentatges, que són aquells que segons el seu moment evolutiu necessita. També són aquells que arxivarà dins el seu cervellet, ja que haurà estat un aprenentatge creat per ell mateix i no imposat per un adult que ensenya. L'adult simplement provoca i guia aquest procés d’aprenentatge. WILD (1939-2015) aboga per desenvolupar el potencial de cada una de les persones tenint molta cura dels ambients i materials que aquesta es trobarà, així el propi espai esdevé un element educador més.

Coneixent i seguint els Estadis de desenvolupament humà, del biòleg suís PIAGET (1896-1980), arribam i respectam les necessitats autèntiques dels infants i no les necessitats imposades pel món dels adults. A l'Etapa d'Infantil i Primer cicle de Primària ens fixam en  els Estadis Sensoriomotriu (0-2 anys) i Preoperatiu (2-7 anys). Amb ells, centram la nostra tasca per tal de treballar necessitats com ara l'aprenentatge a través de l'oïda, la vista i el tacte, a través de rutines i hàbits, a través d'una bona adquisició del llenguatge oral, a través del respecte cap a l'egocentrisme i a través del joc. Després ja vendran els aprenentatge a través de la manipulació dels objectes i a través de l'abstracció del pensament i de la metacognició (Estadis de les Operacions concretes, dels 7 als 11 anys, i de les Operacions formals dels 12 anys en endavant).

GARDNER (1943) qüestiona,  amb la seva teoria, l'existència d'una sola intel·ligència. Aquest autor conceb la intel·ligència des d'una perspectiva multidimensional i així proposa l'existència de vuit intel·ligències: la lògico-matemàtica, la lingüística, la musical, la cinètico-corporal, la visual-espacial, la naturalista, la intrapersonal i la interpersonal. Entenem i acceptam que l'aprenentatge es donarà si cada infant té l'oportunitat de potenciar la intel·ligència o les intel·ligències dominants des del naixement, així se podran adquirir altres aprenentatges relacionats amb la resta d'intel·ligències.

FRÖEBEL (1782-1852) ja defensava una educació basada en el respecte cap a la necessitat de l'infant per aprendre jugant (Pedagogia del joc). En un punt anterior també hem esmentat PIAGET que apunta el joc com a una de les principals necessitats que defineix l'Estadi Preoperatiu. Són molts autors i autores que, actualment, defensen el joc com a vehicle principal per aprendre i que el volen recuperar del desprestigi al qual ha estat sotmès les darreres dècades. L'ECUYER parla de la llibertat interior i del caos controlat del joc lliure en el  seu llibre “Educar en el asombro” (2012) o “Educar en l'admiració” (2017). ORAZI dedica tot un capítol al joc, en el seu llibre“Les arrecades de la mestra”, en el qual exposa tot un seguit d'arguments per defensar la importància del joc com a motor que impulsa l'aprenentatge i el desenvolupament integral de les persones.

Per fer un bon aprenentatge tots sabem que necessitam el cap i el gran oblidat, però, és el cor. La nostra comunitat educativa té molt present la importància de mimar el cor perquè el cervell funcioni com cal. Després de diferents experiències i reflexions hem arribat a la conclusió que l’acompanyament emocional i l’empatia són dues àrees que no hem de deixar de banda avui en dia en la societat en la qual ens ha tocat viure. Per això, a la nostra gran família, el respecte i l’estimació van per davant qualsevol altre contingut. Ens inspiram en la teoria de ROGERS (1902-1987) la qual defensa que les emocions necessiten un acompanyament per tal de fer-ne una bona gestió i així deixar fluïr els aprenentages.